sábado, octubre 15, 2011

Roger Mas canta Plus ultra de J. Verdaguer

Plus ultra (poema de Jacint Verdaguer)

No soy la última , no.
no soy más que una linterna
de la puerta del jardin
que creias tu la frontera.
Es el comienzo de lo
que tú tomabas por final.
El universo es infinito,
porque todo acaba y comienza.
Y allá arriba y abajo
la inmensidad está abierta
y alli donde desierto lo ves,
enjambres de mundos hormiguean.

–No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de móns formiguegen.